domingo, 26 de febrero de 2017

CONTROL: Definició del programa Arduino (II)

La comanda de sis polsadors LED per a la màquina no va fer-se esperar. El següent repte, llavors, era afergir al control arduino dues entrades per cada polsador; una que controlés la bombeta LED i l'altra que actués com un receptor del commutador normalment obert. Així, quan premiem el polsador, el circuit es tancava i la senyal arribava a una porta d'arduino, la qual inmediatament posava en marxa un motor durant uns segons. Les bombetes, independents a aquest circuit, haurien d'estar enceses de forma constant i, al prémer el polsador, només quedar-se encesa la corresponent a aquell polsador.
El programa va prendre la forma següent:


void setup() {
 pinMode(9, INPUT) ; // Polsador 1
 pinMode(10, INPUT); // Polsador 2
 pinMode(3, OUTPUT); // Led 1
 pinMode(4, OUTPUT); // Led 2
 pinMode(7, OUTPUT); // Motor 1
 pinMode(8, OUTPUT); // Motor 2
}

void loop() {
digitalWrite (3, HIGH); // Led 1
       digitalWrite (4, HIGH); // Led 2
   if(digitalRead(9) == HIGH) {
     digitalWrite (4, HIGH); // Led 2     
   digitalWrite (8, HIGH);  Motor 2
   digitalWrite (3, LOW); // Led 1
   digitalWrite (10, LOW); // Polsador 2

   delay (2500);
    
   digitalWrite (8, LOW);
   }
     else {
       digitalWrite (3, HIGH); // Led 1
       digitalWrite (4, HIGH); // Led 2
       
     }
   if(digitalRead(10) == HIGH) {
     digitalWrite (3, HIGH); // Led 1     
   digitalWrite (7, HIGH); // Motor 1
   digitalWrite (4, LOW); // Led 2
   digitalWrite (9, LOW); // Polsador 1
   delay (2500);
    
   digitalWrite (7, LOW);
   }
  
 }

A més, el nostre company Àlex va disenyar un diagrama que permetia veure i clarificar el sistema de control que estàvem fent servir. En ell apareixen els quatre arduinos necessaris per a controlar les dues safates que, provisionalment, tindria la nostra màquina. A més, detalla a la perfecció el control de cada LED, polsador i la senyal rebuda pel moneder.


La posada en marxa d'aquest programa va ser força complicada. En primer lloc, la dificultat de les connexions que s'havien de fer van propiciar algun error a l'hora de connectar els cables al lloc corresponent. En segon lloc, aquesta complexitat al cablejat també va propiciar el contacte adicional dels cables amb alguna part metàl·lica dels components i així el seu mal funcionament.

Tot i així, vam ser capaços de posar en marxa el sistema amb un arduino i, el següent pas, serà passar a montar el cablejat de control a l'estuctura de la màquina de forma definitiva. Això ens permetrà eliminar els errors de contacte i així treballar en plenes condicions per a establir el control definitiu de les safates.


No hay comentarios:

Publicar un comentario